Comune di Elva, numeri speciali
Servici de la lenga occitana


Progetti finanziati dalla Presidenza del Consiglio dei Ministri nell'ambito del programma degli interventi previsti dalla Legge 15 dicembre 1999 n. 482 "Norme per la tutela delle minoranze linguistiche storiche" coordinato dall'Assessorato alla Cultura della Regione Piemonte.



In collaborazione con

sei in:  Homepage :: La storia :: Elva, lo tesòr estremat de la Val Maira
  stampa pagina

La storia

Elva, lo tesòr estremat de la Val Maira

Elva se tròba dins una lueia ben escartaa, luenha da las principalas vias de comunicacion de la Val Maira.

Elva se tròba dins una lueia ben escartaa, luenha da las principalas vias de comunicacion de la Val Maira. Las primas testimonianças de l'existença d'un nucle abitatiu dins la zòna remonton al temp di romans: es estaa retrobaa una lausa romana, encuei muraa e englobaa dins la façada de la gleissa parroquiala.
Lo nom d'Elva fai benlèu riferiment a la "Gens helva"; un'autra ipòtesi se refai al nom de las tribus di "Galli Helvi" que s'eron establits sus las prealps de la Provença.
Já ental 1200 lo país era subjèct a la senhoria di marqués de Saluces; sa posicion isolaa lhi a consentit de passar esquasi indemna a travèrs las guerras e las ocupacion qu'an tormentat la valada.
Son tres las vias que menon al país: la comba, aquela que seguís lo chamin de las vielhas mulatieras d'Estròp al Còl de Sant Joan, e la via que da la Val Varacha monta al Còl de Sampeyre, dubèrta masque dins la bòna sason.
L'aspèct de las ruaas a gardat un gust mediaval. Al Sèrre, la ruaa centrala, se tròbon la gleisa parroquiala e la casa de la meridiana.

»  indietro